Tuesday, 11 January 2011

La crònica de la Pepa


“Allegro mas non troppo”, “Piano forte o pianísimo”, “Allegro vivace”

Estimats socis i lectors de la Penya Barcelonista de Lisboa avui us vull fer partícips de les meves reflexions sobre l’adjudicació de la pilota d’or 2010 al nostra estimat Leo Messi.

Avui tots els diaris esportius i d’informació generals van plens de comentaris de gent molt sàvia i “supers” catedràtics es-futbol.
“Qui no té feina el gat pentina” diem en català. Com tots els proverbis populars aquest és ple de saviesa.

Ja estan intentant de sembrar “maraña” dins del Barça. Sembla com si els sàpigues greu que tot anés be dins de la maquinària blaugrana. Però obliden que aquest equip és un bloc i que Xavi, Iniesta, Messi o Messi, Iniesta, Xavi o Iniesta, Xavi, Messi són varietats d’interpretació per una mateixa simfonia, “allegro mas non troppo”, piano o pianísimo”, “Allegro vivace” i el director d’orquestra sempre el mateix el gran mestre de la batuta blaugrana, Pep Guardiola.

Que no es cansin que no ho aconseguiran. Per mes que intentin ficar “mal rotllo” en aquest grup d’amics, abans que jugadors, no ho aconseguiràn. Ahir vaig estar veien amb gran interès els millors gols pel trofeu Puskas que també es va atorgar a la Gala de la FIFA. Es molt interessant veure les diferents maneres de celebrar els goles que tenen els jugadors de futbol. I es molt humà que quan marques un gol tinguis el teu “EGO” pels núvols però a cada gol que aconsegueix el Messi, o el Pedro, o el Xavi l’alegria i l’orgull és col•lectiu.

Aquesta és la gran diferencia entre el Barça i els altres. I que consti que això no és cap crítica cap a una reacció tan humana com l’alegria personal per marcar un gol que és l’objectiu primer de tot jugador de futbol.

Avui ja estan tots entrenant amb la mateixa alegria i companyonia que la setmana passada i que la propera setmana. L’esperit de la Masia, l’esperit del Barça, l’esperit català és això amic meus i si no ho voleu entendre pitjor per vosaltres, sempre estareu al costat de la veritat.

Tan se val d'on venim, si del sud o del nord, diu el nostre himne i és més que un himne, és una realitat. Com diu la cançó. “Venim del Nord, venim del Sud, de Terra endins, de mar enllà i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company ...”

Fuentealbilla, Terrassa, Rosario, Paraules no, fets!!!

I si el Barça és més que un club, això és més que un eslògan. Es una realitat blaugrana.

Avui més que mai, estic orgullosa de ser culer.


Pepa Alemany

Administradora del Blog de la Penya Barcelonista de Lisboa

No comments:

Post a Comment